lunes, 28 de octubre de 2013
jueves, 24 de octubre de 2013
MOISES
Tal com Déu havia promès a Abraham, el Poble d'Israel estava creixent moltíssim. Ja no eren els 12 fills de Jacob i les 50 persones que van arribar de la terra de Canaán a Egipte, sinó que eren milers de persones. Com eren tants el nou Faraó d'Egipte li va fer por perquè els israelitas eren molts més que els egipcis. Va manar al fet que tot bebè home israelita que naixés havia de ser llançat al riu perquè morís ofegat. Aquesta ordre era perquè el Poble d'Israel no seguís creixent.
Va néixer un bebè home israelita, llavors per un temps la mare ho va amagar, però abans que li descobrissin que tenia al seu bebè amagat, se li va ocórrer fer una cesta on cabés el seu bebè. La va cobrir de material impermeable i allí va col·locar al seu bebè.
Es va anar al riu i va posar la cesta a l' aigua entre les plantes a la riba del riu, prop del palau del Faraó. La cesta va començar a surar. La mare li va demanar a la seva filla de dotze anys que vigilés la cesta. La filla del Faraó, la princesa d'Egipte, va venir al riu a banyar-se i va veure la cesta tan bonica surant i es va adonar que hi havia alguna cosa dins que es movia i feia soroll. Quan va poder veure bé dins de la cistella es va adonar que era un bebè.
Mentrestant, la germana del bebè seguia veient què feien amb el seu germà. Com la filla del Faraó volia quedar-se amb el bebè, la germana va sentir confiança i es va apropar a la filla del Faraó per dir-li que ella li aconseguiria una mare israelita perquè li doni de menjar de la seva llet a aquest bebè.
La filla del Faraó, que volia quedar-se amb el bebè, li va dir que sí, que portés al bebè a la senyora que perquè alimentés al bebè fins que creixés.
Era la mateixa mare del bebè. La germana li va portar el bebè de nou a la seva mare perquè ho alletés fins que creixés. Quan va estar ja més gran, que no necessitava que la seva mare ho alletés, el nen va ser portat al palau del Faraó a viure allí. La filla del Faraó ho va cridar Moisés, que significa “salvat de les aigües”. Moisés va ser educat en el Palau del Faraó, juntament amb el fill del Faraó. Va aprendre tots els costums dels egipcis.
Però Moisés sabia que ell no era egipci, sinó israelita i de vegades anava on vivien els israelitas per visitar-los. Els israelitas eren esclaus dels egipcis i els egipcis els tractaven molt mal. Els tractaven tan mal que fins als copejaven perquè treballessin més i més en les construccions que estava fent el Faraó a Egipte.
Un dia va veure com un guàrdia egipci li va donar tants cops amb un pal a un esclau israelita, que Moisés es va enfuriar i va pensar que havia de fer alguna cosa, es va fixar que no hi havia ningú que pogués veure-ho, va matar a l'egipci i va enterrar bé el cos. Moisés va aconseguir a dos israelitas barallant, i va tractar de calmar-los perquè no seguís la baralla. El més dolent d'ells se li va enfrontar a Moisés dient-li que si el mataria com ho va fer amb l' egipci
Moisés va quedar impressionat i espantat, perquè va pensar que el seu secret anava a saber-ho el Faraó i que llavors ho manaria a matar per haver matat a un egipci. Moisés decideix escapar i amagar-se. Moisés decideix anar-se del palau del Faraó i es va molt lluny, al desert, on no pogués trobar-ho ningú.
En aquest viatge a peu pel desert es va aconseguir a un grup de set germanes en un pou. Elles ho van portar casa del seu pare i es va quedar a viure allí amb aquesta família. Moisés es va casar amb la filla major i treballava amb els ramats del seu sogre.
Déu estava tot el temps pendent de Moisés. Per això ho va salvar de les aigües. Per això ara ho va a cridar.
Estava Moisés lluny de la casa en ple desert i veu alguna cosa molt estranya, era una mata que estava presa en flames, però no es cremava. Era un esbarzer ardent. Llavors Moisés es va apropar a veure l'esbarzer ardent. Déu li dir que salvés al seu poble. Pero li donava por per que savia que el faraó el volia matar, llavors Déu li va dir que estava amb ell i no tenia que patir.
Es va posar en camí cap a Egipte. I en el camí es va trobar amb el seu germà *Aarón. Déu havia manat a Aarón perquè ajudés a Moisés.
Va néixer un bebè home israelita, llavors per un temps la mare ho va amagar, però abans que li descobrissin que tenia al seu bebè amagat, se li va ocórrer fer una cesta on cabés el seu bebè. La va cobrir de material impermeable i allí va col·locar al seu bebè.
Es va anar al riu i va posar la cesta a l' aigua entre les plantes a la riba del riu, prop del palau del Faraó. La cesta va començar a surar. La mare li va demanar a la seva filla de dotze anys que vigilés la cesta. La filla del Faraó, la princesa d'Egipte, va venir al riu a banyar-se i va veure la cesta tan bonica surant i es va adonar que hi havia alguna cosa dins que es movia i feia soroll. Quan va poder veure bé dins de la cistella es va adonar que era un bebè.
Mentrestant, la germana del bebè seguia veient què feien amb el seu germà. Com la filla del Faraó volia quedar-se amb el bebè, la germana va sentir confiança i es va apropar a la filla del Faraó per dir-li que ella li aconseguiria una mare israelita perquè li doni de menjar de la seva llet a aquest bebè.
La filla del Faraó, que volia quedar-se amb el bebè, li va dir que sí, que portés al bebè a la senyora que perquè alimentés al bebè fins que creixés.
Era la mateixa mare del bebè. La germana li va portar el bebè de nou a la seva mare perquè ho alletés fins que creixés. Quan va estar ja més gran, que no necessitava que la seva mare ho alletés, el nen va ser portat al palau del Faraó a viure allí. La filla del Faraó ho va cridar Moisés, que significa “salvat de les aigües”. Moisés va ser educat en el Palau del Faraó, juntament amb el fill del Faraó. Va aprendre tots els costums dels egipcis.
Però Moisés sabia que ell no era egipci, sinó israelita i de vegades anava on vivien els israelitas per visitar-los. Els israelitas eren esclaus dels egipcis i els egipcis els tractaven molt mal. Els tractaven tan mal que fins als copejaven perquè treballessin més i més en les construccions que estava fent el Faraó a Egipte.
Un dia va veure com un guàrdia egipci li va donar tants cops amb un pal a un esclau israelita, que Moisés es va enfuriar i va pensar que havia de fer alguna cosa, es va fixar que no hi havia ningú que pogués veure-ho, va matar a l'egipci i va enterrar bé el cos. Moisés va aconseguir a dos israelitas barallant, i va tractar de calmar-los perquè no seguís la baralla. El més dolent d'ells se li va enfrontar a Moisés dient-li que si el mataria com ho va fer amb l' egipci
Moisés va quedar impressionat i espantat, perquè va pensar que el seu secret anava a saber-ho el Faraó i que llavors ho manaria a matar per haver matat a un egipci. Moisés decideix escapar i amagar-se. Moisés decideix anar-se del palau del Faraó i es va molt lluny, al desert, on no pogués trobar-ho ningú.
En aquest viatge a peu pel desert es va aconseguir a un grup de set germanes en un pou. Elles ho van portar casa del seu pare i es va quedar a viure allí amb aquesta família. Moisés es va casar amb la filla major i treballava amb els ramats del seu sogre.
Déu estava tot el temps pendent de Moisés. Per això ho va salvar de les aigües. Per això ara ho va a cridar.
Estava Moisés lluny de la casa en ple desert i veu alguna cosa molt estranya, era una mata que estava presa en flames, però no es cremava. Era un esbarzer ardent. Llavors Moisés es va apropar a veure l'esbarzer ardent. Déu li dir que salvés al seu poble. Pero li donava por per que savia que el faraó el volia matar, llavors Déu li va dir que estava amb ell i no tenia que patir.
Es va posar en camí cap a Egipte. I en el camí es va trobar amb el seu germà *Aarón. Déu havia manat a Aarón perquè ajudés a Moisés.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)