Barri Gòtic

Farem una gimcana fotogràfica que consisteix en buscar els següents llocs i fer fotos








Catredral de Santa Eulalia, constuida durant els sigles XIII i XV

Basílica de la Merced. construida entre 1765 i 1775

Basilica de Santa Maria del Mar, construida entre 1329 i 1383

Plaça de Sant Jaume, construida a principis del segle XIX

Plaça Reial, neoclasicista, meitat del segle XIX

Museu d'hostòria de Barcelona

Esglesia de Sant Felip Neri, barroca, construida entre 1721 i 1752.

Avinguda el portal de l'Àngel 

Àngel del portal de l' Àngel, construit en 1466

César August. 

Mapa del Barri Jueu

Trèvol de 4 fulles

Tot el món  el coneix, és una raresa entre la seva espècie i molt buscat ja que antigues históries i llegendes diuen que el qui trobi un trèvol de 4 fulles tindrà bona sort i protegeix del mal.

Les quatre fulles del trèvol també adquireixen una simbologia pròpia. Uns diuen que les quatre fulles signifiquen esperança , fe , amor i sort , mentre que altres sostenen que el primer full de l'esquerra de la tija ens porta fama , la segona riquesa , la tercera amor i la quarta salut .

El trèvol de quatre fulles està lligat a la sort, ja sigui perquè de veritat la transmet o perquè hi ha aquesta creença. Per això, és un amulet que s'utilitza per tot el món.

         
         Pensaments:

- Els cristians veien en el trèvol de quatre fulles el símbol de la creu per que pensaven que tenia poders especials. A més el nombre de les seves fulles , quatre , pot relacionar-se amb el nombre de evangelistes que al seu torn estan associats a diferents elements : Mateu ( home ) , Joan ( àguila ) , Lluc ( bou ) i Marc ( lleó ) .

- Els celtes, estudiosos de les plantes i de les propietats curatives, ho consideraven una varietat molt especial i màgica , pensaven que estava sintonitzada amb l'energia dels quatre elements : terra , aigua , aire i foc . Pensaven que totes les persones tenien un dels elements més notable, i que amb el trèvol es podia trobar l'equilibri  personal.

- Els romans el consideraven un símbol de riquesa i prosperitat , a més l'utilitzen per representar l'estació de les collites .

         Tradicions:

-Al segle XVII hi havia el costum de dispersar trèvols de quatre fulles davant de les núvies per protegir-les i espantar els mals esperits ( Com ara l’arrós ).

-A Anglaterra, la nit de San Joan hi havia el costum de que les joves casadores deixessin sota del seu coixí un trèvol de quatre fulles per somiar amb qui seria la seva parella i al matí de Sant Joan, els joves havien de buscar-la per conèixer-la.

-A Egipte , el nuvi havia d'oferir a la seva estimada un trèvol de quatre fulles perquè el seu amor fos etern . Les mares els penjaven del coll dels seus fills com a escuts màgics contra els mals de la vida. I els col · locaven en els sarcòfags per ajudar l'ànima en el seu camí pel més enllà.

        Llegendes:

- La que es més antiga diu que es la fulla que va utilitzar Eva peruqe estava avergonyida per anar nua quan la van desterrar del paradís. ( He buscat fotos i es mentida )

- La utilitcen les fades per tenir energia, pero en altres diuen que les fades no el suporten.

        Creences:

-Si una jove troba un, es casarà amb el primer home que vegi a partir d'aquest moment.

-Cal posar-lo al calçat perquè de bona sort, i entre les fulles d'una Bíblia o portar-lo a la cartera perquè beneficiï l'economia.

        Estudis científics:

-Diuen que el trèvol de quatre fulles és una mutació.

-Partint de les probabilitats , la possibilitat de trobar un és menys d'una entre deu mil. Encara que, si ho veiem des d'aquesta perspectiva, amb tantes poques possibilitats trobar un pot suposar tenir sort.

Enllaços:

Símbols del dia a dia

História del trèvol de 4 fulles ( d'on he tret l'informació )

ADVENT

TEMPS D' ADVENT 

En la religió cristiana, s' anomena advent al període de desembre que hi ha abans de Nadal. Dura quatre setmanes que es poden marcar amb espelmes. És la preparació espiritual per a una de les festes més importants del calendari cristià.

Durant aquest període és quan es dóna menjar al tió de Nadal. En la tradició anglosaxona que s'està imposant, hi ha calendaris infantils amb xocolates que es mengen cada dia.

L' advent dura de 21 a 28 dies, tenin pressent que se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. Marca l'inici de l'any litúrgic a gairebé totes les confessions cristianes. Va ser iniciada per Abraham. Durant aquest període, els feligresos, terme que es refereix a persones que pertanyen a una parròquia i hi són fidels, es comencen a preparar per celebrar la commemoració del naixement de Jesucrist i per renovar l'esperança en la segona Vinguda de Crist Jesús, al final dels temps.

El Nadal és la festivitat cristiana que ocupa el temps entre l'advent i l'epifania. És, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important. En ella, se celebra el naixement de Jesús, que es celebra el 25 de desembre

. Altres Esglésies Ortodoxes autocèfales, en canvi, com ara la de Constantinoble i la russa, el celebren el 7 de gener, ja que no van acceptar elcalendari gregorià que va reformar el calendari julià de l'època romana.

Encara que el seu origen sigui religiós el es celebra arreu del món, fins i tot per gent que no pertany a aquesta religió, com és el cas de la Xina i el Japó. En català, la paraula Nadal ve de "natalici", "naixement". Els anglosaxons usen el terme Christmas, que significa "missa de Crist", i en algunes llengües germàniques com l'alemany la festa s'anomena Weihnacht, que significa "nit de benedicció".

A l'hemisferi nord, Nadal coincideix amb l'inici de l'hivern i és normalment temps d'estar a casa i en família. Cada dia més, Nadal està esdevenint un concepte comercial. Nadal s'associa a un nombre ingent d' icones i símbols, com l'arbre de Nadal, els Reis Mags, el Pare Noel, el pessebre, les nadales, les estrenes, les postals de Nadal, el Tió de Nadal, la neu, però, sobretot, a la compra de regals.

Jo crec que la gent d’ara ( la gran majoria ) més que per religió el celebren per les festes i els regals ja que és el que ens han fet creure els comercials  que l’ única cosa que volen és guanyar diners, i aprofitar-se quan poden. Així que, qui celebraria el Nadal si no fos per els regals y les festes?

Història de Sant Nicolau " Pare Noel "

" El Nadal ens ha de fer més humans "

SAMSÓ

INFÀNCIA SE SAMSÓ

Un àngel se li va apareixer a la dona de manóah per què era esteril, i li va dir que tindria un fill consagrat a Dèu, per això a partir d' ara no podia tomar begudes alcohòliques ni menjar impur. El nen no es podia tallar mai el cabell.
Al cap del temps la dona va tenir un fill i el va dir Samsó. El Senyor el va beneir i va començar a impulsar-lo.


GESTES DE SAMSÓ

Samsó va anar a visitar a la seva dona, però el pare d'ella li diu que es pensava que ja s' havia cansat d' ella i se la va donar a un dels seus companys de noces, Samsó per venjar-se va crremar els camps de garbes i sembrats dels filisteus. Els filisteus es volien venjar de Samsó llavors li van dia a la seva dona que esbrinés el que podien fer per guanyar-lo. Samso li va dir a la seva dona que el tenien que atar amb cordes, la doni li va dir als filisteus ho van fer pero ell es va escapar, després d' altra vegada ja li va dir que era el cabell y quan estada dormit va avisar a un filisteu perquè li tallés el cabell

L' AMOR

És com la caca del whatsupp, sembla feliç, alegre i contenta però no deixa de ser una caca

MOISES

Tal com Déu havia promès a Abraham, el Poble d'Israel estava creixent moltíssim. Ja no eren els 12 fills de Jacob i les 50 persones que van arribar de la terra de Canaán a Egipte, sinó que eren milers de persones. Com eren tants el nou Faraó d'Egipte li va fer por perquè els israelitas eren molts més que els egipcis. Va manar al fet que tot bebè home israelita que naixés havia de ser llançat al riu perquè morís ofegat. Aquesta ordre era perquè el Poble d'Israel no seguís creixent.
Va néixer un bebè home israelita, llavors per un temps la mare ho va amagar, però abans que li descobrissin que tenia al seu bebè amagat, se li va ocórrer fer una cesta on cabés el seu bebè. La va cobrir de material impermeable i allí va col·locar al seu bebè.

Es va anar al riu i va posar la cesta a l' aigua entre les plantes a la riba del riu, prop del palau del Faraó. La cesta va començar a surar. La mare li va demanar a la seva filla de dotze anys que vigilés la cesta. La filla del Faraó, la princesa d'Egipte, va venir al riu a banyar-se i va veure la cesta tan bonica surant i es va adonar que hi havia alguna cosa dins que es movia i feia soroll. Quan va poder veure bé dins de la cistella es va adonar que era un bebè. 

Mentrestant, la germana del bebè seguia veient què feien amb el seu germà. Com la filla del Faraó volia quedar-se amb el bebè, la germana va sentir confiança i es va apropar a la filla del Faraó per dir-li que ella li aconseguiria una mare israelita perquè li doni de menjar de la seva llet a aquest bebè. 
La filla del Faraó, que volia quedar-se amb el bebè, li va dir que sí, que portés al bebè a la senyora que perquè alimentés al bebè fins que creixés.

Era la mateixa mare del bebè. La germana li va portar el bebè de nou a la seva mare perquè ho alletés fins que creixés. Quan va estar ja més gran, que no necessitava que la seva mare ho alletés, el nen va ser portat al palau del Faraó a viure allí. La filla del Faraó ho va cridar Moisés, que significa “salvat de les aigües”. Moisés va ser educat en el Palau del Faraó, juntament amb el fill del Faraó. Va aprendre tots els costums dels egipcis.

Però Moisés sabia que ell no era egipci, sinó israelita i de vegades anava on vivien els israelitas per visitar-los. Els israelitas eren esclaus dels egipcis i els egipcis els tractaven molt mal. Els tractaven tan mal que fins als copejaven perquè treballessin més i més en les construccions que estava fent el Faraó a Egipte.

Un dia va veure com un guàrdia egipci li va donar tants cops amb un pal a un esclau israelita, que Moisés es va enfuriar i va pensar que havia de fer alguna cosa, es va fixar que no hi havia ningú que pogués veure-ho, va matar a l'egipci i va enterrar bé el cos. Moisés va aconseguir a dos israelitas barallant, i va tractar de calmar-los perquè no seguís la baralla. El més dolent d'ells se li va enfrontar a Moisés dient-li que si el mataria com ho va fer amb l' egipci 

Moisés va quedar impressionat i espantat, perquè va pensar que el seu secret anava a saber-ho el Faraó i que llavors ho manaria a matar per haver matat a un egipci. Moisés decideix escapar i amagar-se. Moisés decideix anar-se del palau del Faraó i es va molt lluny, al desert, on no pogués trobar-ho ningú.

En aquest viatge a peu pel desert es va aconseguir a un grup de set germanes en un pou. Elles ho van portar casa del seu pare i es va quedar a viure allí amb aquesta família. Moisés es va casar amb la filla major i treballava amb els ramats del seu sogre.
Déu estava tot el temps pendent de Moisés. Per això ho va salvar de les aigües. Per això ara ho va a cridar.

Estava Moisés lluny de la casa en ple desert i veu alguna cosa molt estranya, era una mata que estava presa en flames, però no es cremava. Era un esbarzer ardent. Llavors Moisés es va apropar a veure l'esbarzer ardent. Déu li dir que salvés al seu poble. Pero li donava por per que savia que el faraó el volia matar, llavors Déu li va dir que estava amb ell i no tenia que patir.
Es va posar en camí cap a Egipte. I en el camí es va trobar amb el seu germà *Aarón. Déu havia manat a Aarón perquè ajudés a Moisés.

10 plages d' Egipte

L 'aigua convertida en sang

 L'endemà al matí, estant el faraó prop del Nil, Moisès ordenà a Aaron tocar amb la punta del bastó les aigües del riu i a l'instant les aigües es convertiren en sang. Tot seguit, Aaron viatjà per diversos rius, canals, llacs i cisternes convertint les aigües d'Egipte en sang. I així van viure set dies en què les aigües es tornaren pestilents i tothom buscava qualsevol racó on hi hagués aigua potable. 

 Les granotes

 Quan les aigües es normalitzaren, Moisès demanà novament al faraó que deixés lliure els hebreus però fou en va. Aleshores, Aaron estengué la mà sobre el Nil i a l'instant arribà una quantitat ingent de granotes que s'estengueren per tot arreu, des dels camps de cultiu fins a les cases i palaus. El faraó demanà la fi de la plaga a canvi de l'alliberament dels jueus però, un cop les granotes foren mortes, es negà a permetre-ho. 

Els polls 

Aleshores Moisès ordenà Aaron colpejar el terra amb el seu bastó; per moments, aparegueren multitud de polls que infectaren totes les persones i animals d'Egipte. Els sacerdots egipcis aconsellaren al faraó deixar marxar els israelites, però el monarca els ho denegà.

Els tàvecs

Quan va finir la plaga dels polls, Moisès es presentà al faraó i l'avisà que l'endemà s'escamparia per tot Egipte, excepte la zona de Goixen (on vivien els hebreus), una plaga de tàvecs. Quan es va complir tot el que Moisès havia dit, el faraó va permetre el poble hebreu sortir al desert per pregar al seu déu, però amb la condició que tornessin al cap de tres dies. 

La mort del bestiar 

Poc temps més tard, novament el clam del poble jueu arribà al faraó però ell els negà la llibertat. Moisès es presentà al monarca i l'avisà que tot el bestiar propietat dels egipcis moririen en qüestió d'hores. El bestiar dels israelites quedà immune d'aquesta plaga. Tot i això, el faraó no cedí. 

 Les úlceres 

Aleshores, Moisès i el seu germà Aaró agafaren sutge d'uns forns i es presentaren al faraó. Llençaren el sutge cap a l'aire i, en presència del monarca, aquell fum pestilent s'escampà pel palau provocant úlceres a totes les persones. Ningú se salvà d'aquella plaga, però l'ànim del faraó continuava dur com una roca. 

La pedregada 

Quan tothom estigué curat de les úlceres, Moisès demanà l'alliberament al faraó i ell es negà novament. Aleshores, Moisès alçà els braços i començà una pluja torrencial amb llamps i trons que de seguida es tornà en la pedregada més gran que mai havien vist a Egipte. El faraó féu cridar Moisès i Aaron i els atorgà la llibertat. Quan sortien de palau, Moisès aturà la pedregada però, fou llavors quan uns emissaris del faraó els digueren que havia canviat d'opinió i no els deixava lliures. 

 Les llagostes 

El faraó els permeté novament anar al desert a adorar el seu déu, però solament les persones adultes. Això enfurismà Moisès qui suplicà a Déu una nova plaga; aquest cop les llagostes assolaren el país i es menjaren tota la collita i tots els cultius dels canals del Nil. La devastació fou terrible i Egipte quedà totalment arruïnat. Els sacerdots i consellers del faraó li suplicaren que deixés lliure el poble israelià però ell s'hi negà. 

La foscor 

 Moisès alçà els braços i estengué una foscor. Ningú no veia absolutament res i durant tres dies tothom restà a la seva cambra sense poder veure res . Passats els tres dies, el faraó va cridar Moisès i Aaron i els donà un permís per anar al desert a pregar, aquest cop podien anar-hi totes les persones del poble d'Israel però no els permetria prendre bestiar per als sacrificis. Moisès no acceptà la decisió i el faraó l'expulsà del palau sota pena de mort si tornava a entrar-hi.   

La mort dels primogènits

 Aquells dies els jueus van celebrar la seva primera Pasqua tot seguint indicacions de Moisès. El dia següent de les celebracions, tots els primogènits egipcis, des del primer fill dels humils esclaus fins al fill del propi faraó, foren ferits miraculosament.

Sortida d'Egipte

El faraó els demanà que marxessin, atacar el seu fill havia estat un cop massa dur. També ordenà que se'ls entregués tot l'or i la plata d'Egipte. Fou així com, l'endemà de bon matí, el poble d'Abraham, Isaac i Jacob prengué totes les seves pertinences, el seu bestiar i tot l'or i la plata que pogueren agafar dels egipcis i se n'anaren d'aquell país. Moisès no els dirigí cap a la terra de Canaan sinó que els portà en direcció al Sinaí, on ell havia vist l'esbarzer ardent. Van acampar a Sucot i posteriorment a Etam. Els guiava una columna de núvols durant el dia i una columna de foc durant la nit.

Película Moises, el principe de Egipto ( Dubuixos )

Las plagas de Egipto