XARXES SOCIALS

Una xarxa social és una estructura social composta per individus o organitzacions que estan connectats per un o més tipus d'interdependència com ara amistat, parentesc, interessos comuns, intercanvis financers, relacions sexuals, creences, coneixements o prestigi.

Es poden distingir dos tipus de xarxes socials:

• Analògiques o off-line, formades per grups de persones relacionades entre si, i que es desenvolupen sense sistemes electrònics o informàtics connectats a la xarxa.
• Digitals o online, originades als mitjans informàtics i electrònics, que és on es desenvolupen.

Les xarxes més importants a nivell espanyol

Facebook: 

Usuaris: 900 milions en tot el món.

El maig del 2008, gràcies a la traducció feta pels propis usuaris, va aparèixer la versió del Facebook en llengua catalana. Al 2010, la web està traduïda a més de 60 idiomes. La popularitat del lloc web ha fet augmentar les crítiques sobre el seu funcionament, que se centren especialment en qüestions de privadesa i contingut inadequat.

MySpace: 

Usuaris: 33.1 en EEUU

És propietat de Justin Timberlake i  Specific Media LLC, es va fundar en agost del 2003, en el 2006 va tenir més visites que google en EEUU, en 2008 va tenir més que Facebook però després la gent a anat deixant d'utilitzar-lo

Tuenti: 

Usuaris: 15 milions


És una empresa espanyola amb operacions al nivell mundial. El van crear en 2006 però fins al 14 de novembre era privat.

Twiter: 

Usuaris: 7 milions


Es va crear el març del 2006 com a projecte d'investigació i desenvolupament de la companyia Obvious, LLC, al principi Twitter només era utilitzat com a eina de comunicació interna de l'empresa però l'octubre de 2006 en fa el llançament públic oficial.



Whats app

Usuaris: Més de mil milions

És una aplicació de missatgeria de pagament que permet enviar i rebre missatges mitjançant internet. Es va crear al 2009 i té la sede a Sillicon Valley




Skype

Usuaris:

Permeteix comunicacions de text, veu y vídeo. Va ser dissenyat en 2003






XARXES QUE JA NO S' UTILITZEN 




Fotolog

Usuaris: Més d'un milió

És un bloc al qual se li agrega una fotografia amb entrada i un article.


Metroflog

Usuaris: 


És un servei de blocs fotogràfics o fotologs en ​​idioma espanyol amb seu a Buenos Aires, Argentina. És popular sobretot entre adolescents i accessible per a qualsevol persona que tingui amb una adreça de correu electrònic i Internet.

Messenger

Usuaris:


Va ser un programa de missatgeria instantània creat per Microsoft en l'any 1999.

Evangelis sinòptics

Els evangelis sinòptics són tres dels evangelis canònics( Mateu, Marc i Lluc) són anomenats sinòptics perquè tenen el mateix esquema literari  i perquè contenen moltes coses en comú, per aixó és possible obtenir una visió en conjunt dels textos aportats.

 L'any 1766 J.J. Griesbach va presentar la seva sinopsi sobre els tres evangelis, organitzant les parts comunes en un format de columnes. L'estudi va guanyar popularitat en l'ambient acadèmic.

L’estudi dels Evangelis Sinòptics és central. Per una banda, perquè presenten l’accés més directe a Jesús de Natzaret, mediatitzat per l’experiència i testimoniatge de les primeres comunitats cristianes. Per altra banda, perquè representen un fenomen literari únic, sense paral·lels a la literatura antiga: un conjunt d’obres tan semblants i tan diferents. Semblances i diferències que cal explicar prenent  en consideració seva formació i les seves finalitats eclesials.

ESQUEMA BÀSIC:

LLUC:

Lluc va néixer a Antioquia, era un home culte dedicat a la medicina. Fou company de Pau al seu segon i tercer viatge i a les seves dues captivitats romanes. Escrigué el seu Evangeli en grec cap a l'any 85. També escrigué el llibre dels “Actes dels Apòstols” on explica la vida de les primeres comunitats cristianes.

SÍMBOL: Un brau DESTINATARIS: Cristians d'origen pagà, de Grècia, Àsia Menor i Alexandria. MISSATGE: Ofereix un ordre cronològic i històric més exacte i representa la catequesis de Pau als gentils. Tracta més extensament la infància de Jesús i és el que més parla de la Verge Maria i de totes les dones que envolten a Jesús. Ens presenta una dimensió universal de la religió cristiana. S'anomena “l'Evangeli de la Misericòrdia ” perquè ha recollit l'actitud bondadosa de Jesús amb els pecadors. MARC: Marc, era jueu natural de Jerusalem, company de Pau al seu primer viatge apostòlic i després col·laborador de Pere a Roma on va escriure el seu Evangeli, en grec, al voltant de l'any 70. La tradició l'identifica com Joan Marc, cosí de Bernabé. No tingué tracte directe amb Jesús, encara que es creu que a la seva casa es va celebrar l'Últim Sopar. SÍMBOL: Un lleó DESTINATARIS: Va escriure per als cristians procedents del paganisme. MISSATGE:La tradició pensa que aquest és l'Evangeli de Pere, és a dir, la seva catequesis, el seu missatge als gentils. No l'interessa les referències a l'Antic Testament que els seus destinataris no coneixen. Posa en relleu la divinitat de Jesús, és el que més miracles explica i posa major èmfasi al triomf de la resurrecció. Presenta a Jesús com un legislador major que Moisès doncs actua amb autoritat pròpia. És l'Evangeli que més frases de Jesús exposa. MATEU: Mateu fou apòstol de Jesús, havia estat publicà, recaptador d'impostos. Als Evangelis apareix amb el nom de Leví, natural de Cafarnaüm. Visqué molts anys a Antioquia on escrigué el seu Evangeli en arameu, la llengua de Jesús, cap a l'any 65; a nosaltres ens ha arribat la traducció al grec que es va fer d'aquests primers escrits, realitzada al voltant de l'any 85. SÍMBOL: Un home DESTINATARIS: Els fidels procedents dels judaisme coneixedors de l'Antic Testament. MISSATGE: Subratlla el compliment de les profecies messiàniques en Jesús. El seu evangeli està dividit en tres grans blocs: infància, predicació i passió mort i resurrecció. Agrupa en grans discursos els ensenyaments de Jesús, encara que fossin pronunciades en ocasions i en llocs diferents; el mateix fa amb els miracles. Fa freqüents al·lusions a la llei, usos i costums jueus, fixant-se en les amonestacions de Jesús als fariseus.

L' arca de l'Aliança

Segons la tradició jueva i cristiana, l'arca de l'Aliança era un cofre sagrat ubicat al Lloc Santíssim (en hebreu, Kodesh ha-Kodashim) de l'Tabernacle, que més tard es va col · locar al temple construït per Salomó. Es va fer per     " el mandato " del Yahveh i segons el seu disseny. 
Segons explica el Llibre de l'Èxode de la Bíblia, aquest cofre contindria les anomenades Taules de la Llei: Unes taules de pedra en les quals es trobarien inscrites els Deu Manaments que Déu va lliurar a Moisès al Mont Sinaí.

Gastos de Nadal

Al nadal la gent gasta molts diners, amb la crisis gastava menys però aquest any a pujat per primera vegada des del 2007. Avanç de que comencés la crisi 1.000€, al principi de que comencés, en 2008, es van gastar 455€, aquest any'han gastat més o menys 671€ mentre que l' any pasat van ser 659.
De tots els diners que es gasten més o menys esta repartit així:

- Regals: 39% (264€)
- Sopar de Nadal: 31.5% (212€)
- Viatges: 13.5% (104€)
- Altres gastos com per exemple loteries: 13.5% (91€)


GASTOS EN EUROPA

 El conjunt de les famílies europees representades en aquesta enquesta realitzada sobre més de 17.000 usuaris en 16 països , presenta un augment del 0,7 % respecte al passat any 2012, fixant una mitjana de despesa per família de 450 €.

 Les principals pujades en la despesa mitjana en el Nadal per família a Europa es corresponen amb Suïssa, que va augmentar una mica més del 3% per arribar a una mitjana de 656 € i Alemanya ha augmentant més d'un 6 % respecte al passat any 2012. En el cas del nostre país el creixement de la despesa mitjana al menjar per família al Nadal  rondar entre l'1% i el 2 % respecte a l' any passat.

 A Grècia i  a Itàlia van baixar efectivament les despeses mitjanes per família, en França les despeses descendeixen pràcticament un 1% per fixar un pressupost mitjà de 531 €, també menor que el del nostre país i en contrast amb els augments d'aquesta despesa que França va presentar en els últims tres passats anys.

En l'apartat de països europeus amb més despesa mitjana per família és Luxemburg, amb una despesa mitjana de 825 €, va el primer en una llista  una llista en que Espanya, no està molt lluny dels primers i si per sobre de països teòricament amb menors problemes i major nivell de vida al nostre.

REBAIXES

La mayoria de la gent, en comptes de regalar-se roba es regala diners per després anar a les rebaixes i així poder-se comprar més roba.
 Aqui hi ha un exemple d'una dona i elq ue s'ha comprat.

La Candelera

La Candelera es celebra el 2 de febrer perque han passat 40 dies de Nadal, representa la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare, Maria, és un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera. És el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.

HISTÓRIA

La festa és hebrea, va començar amb els antics costums romans celebrats durant les Parentalia: una processó amb petites espelmes beneïdes. Els romans ho cerebraven vestits de negre i anaven fins als cementiris per guiar les ànimes dels difunts, era una mena de culte als morts.

En temps de Jesucrist, 40 dies després que una dona hagués donat a llum, havia d'anar al temple a presentar el nadó als sacerdots i fer una petita ofrena. Feien un ritus de purificació a la mare. Segons la tradició cristiana, com que Jesús va néixer el 25 de desembre, 40 dies més tard, és a dir, el 2 de febrer, Maria va anar a presentar-lo als sacerdots. La celebració cristiana de la Candelera rememora i recrea aquest fet.

Les processons de la Candela recrea el que va fer la Mare de Déu quaranta dies després d'haver infantat Jesús, a càrrec de les dones que han infantat durant l'any anterior, dones embarassades, dones que hagin perdut un infant o dones vidues. La processó es desenvolupa a l'exterior o interior de l'església i les persones que ho fan vans amb grans candeles de cera enceses.

És la festa de la llum i es beneeixen candeles, que tenen virtuts protectores. Antigament, es repartien candeles beneïdes durant aquest dia.

LA VERGE DE LA CANDELERA

Verge de la Candelaria o La nostra Senyora de la Candelaria, és una advocació de la Mare de Déu que té el seu origen a l' illa de Tenerife. La seva etiologia deriva de la candela, que representa a la llum ( la llum santa que guia cap al bon camí i la redempció i aviva la fe en Déu). 
La seva devoció té molt arrelament en països com Espanya, Bolívia, Mèxic, Perú, Colòmbia i altres. Així mateix, el seu patronatge s'estén a diverses ciutats i països d'Amèrica i d'altres continents.




Procesió de la Candelera

Barri Gòtic

Farem una gimcana fotogràfica que consisteix en buscar els següents llocs i fer fotos








Catredral de Santa Eulalia, constuida durant els sigles XIII i XV

Basílica de la Merced. construida entre 1765 i 1775

Basilica de Santa Maria del Mar, construida entre 1329 i 1383

Plaça de Sant Jaume, construida a principis del segle XIX

Plaça Reial, neoclasicista, meitat del segle XIX

Museu d'hostòria de Barcelona

Esglesia de Sant Felip Neri, barroca, construida entre 1721 i 1752.

Avinguda el portal de l'Àngel 

Àngel del portal de l' Àngel, construit en 1466

César August. 

Mapa del Barri Jueu

Trèvol de 4 fulles

Tot el món  el coneix, és una raresa entre la seva espècie i molt buscat ja que antigues históries i llegendes diuen que el qui trobi un trèvol de 4 fulles tindrà bona sort i protegeix del mal.

Les quatre fulles del trèvol també adquireixen una simbologia pròpia. Uns diuen que les quatre fulles signifiquen esperança , fe , amor i sort , mentre que altres sostenen que el primer full de l'esquerra de la tija ens porta fama , la segona riquesa , la tercera amor i la quarta salut .

El trèvol de quatre fulles està lligat a la sort, ja sigui perquè de veritat la transmet o perquè hi ha aquesta creença. Per això, és un amulet que s'utilitza per tot el món.

         
         Pensaments:

- Els cristians veien en el trèvol de quatre fulles el símbol de la creu per que pensaven que tenia poders especials. A més el nombre de les seves fulles , quatre , pot relacionar-se amb el nombre de evangelistes que al seu torn estan associats a diferents elements : Mateu ( home ) , Joan ( àguila ) , Lluc ( bou ) i Marc ( lleó ) .

- Els celtes, estudiosos de les plantes i de les propietats curatives, ho consideraven una varietat molt especial i màgica , pensaven que estava sintonitzada amb l'energia dels quatre elements : terra , aigua , aire i foc . Pensaven que totes les persones tenien un dels elements més notable, i que amb el trèvol es podia trobar l'equilibri  personal.

- Els romans el consideraven un símbol de riquesa i prosperitat , a més l'utilitzen per representar l'estació de les collites .

         Tradicions:

-Al segle XVII hi havia el costum de dispersar trèvols de quatre fulles davant de les núvies per protegir-les i espantar els mals esperits ( Com ara l’arrós ).

-A Anglaterra, la nit de San Joan hi havia el costum de que les joves casadores deixessin sota del seu coixí un trèvol de quatre fulles per somiar amb qui seria la seva parella i al matí de Sant Joan, els joves havien de buscar-la per conèixer-la.

-A Egipte , el nuvi havia d'oferir a la seva estimada un trèvol de quatre fulles perquè el seu amor fos etern . Les mares els penjaven del coll dels seus fills com a escuts màgics contra els mals de la vida. I els col · locaven en els sarcòfags per ajudar l'ànima en el seu camí pel més enllà.

        Llegendes:

- La que es més antiga diu que es la fulla que va utilitzar Eva peruqe estava avergonyida per anar nua quan la van desterrar del paradís. ( He buscat fotos i es mentida )

- La utilitcen les fades per tenir energia, pero en altres diuen que les fades no el suporten.

        Creences:

-Si una jove troba un, es casarà amb el primer home que vegi a partir d'aquest moment.

-Cal posar-lo al calçat perquè de bona sort, i entre les fulles d'una Bíblia o portar-lo a la cartera perquè beneficiï l'economia.

        Estudis científics:

-Diuen que el trèvol de quatre fulles és una mutació.

-Partint de les probabilitats , la possibilitat de trobar un és menys d'una entre deu mil. Encara que, si ho veiem des d'aquesta perspectiva, amb tantes poques possibilitats trobar un pot suposar tenir sort.

Enllaços:

Símbols del dia a dia

História del trèvol de 4 fulles ( d'on he tret l'informació )