L 'aigua convertida en sang
L'endemà al matí, estant el faraó prop del Nil, Moisès ordenà a Aaron tocar amb la punta del bastó les aigües del riu i a
l'instant les aigües es convertiren en sang. Tot seguit, Aaron viatjà per diversos rius, canals,
llacs i cisternes convertint les aigües d'Egipte en sang. I així van viure set
dies en què les aigües es tornaren pestilents i tothom buscava qualsevol racó
on hi hagués aigua potable.
Les granotes
Quan les aigües es normalitzaren, Moisès demanà novament al faraó que
deixés lliure els hebreus però fou en va. Aleshores, Aaron estengué la mà sobre
el Nil i a l'instant arribà una quantitat ingent de granotes que s'estengueren
per tot arreu, des dels camps de cultiu fins a les cases i palaus. El faraó
demanà la fi de la plaga a canvi de l'alliberament dels jueus però, un cop les
granotes foren mortes, es negà a permetre-ho.
Els polls
Aleshores Moisès
ordenà Aaron colpejar el terra amb el seu bastó; per moments, aparegueren
multitud de polls que infectaren totes les persones i animals d'Egipte. Els
sacerdots egipcis aconsellaren al faraó deixar marxar els israelites, però el
monarca els ho denegà.
Els tàvecs
Quan va finir la plaga dels polls, Moisès es presentà
al faraó i l'avisà que l'endemà s'escamparia per tot Egipte, excepte la zona de
Goixen (on vivien els hebreus), una plaga de tàvecs. Quan es va complir tot el
que Moisès havia dit, el faraó va permetre el poble hebreu sortir al desert per
pregar al seu déu, però amb la condició que tornessin al cap de tres dies.
La mort del
bestiar
Poc temps més
tard, novament el clam del poble jueu arribà al faraó però ell els negà la
llibertat. Moisès es presentà al monarca i l'avisà que tot el bestiar propietat
dels egipcis moririen en qüestió d'hores. El bestiar dels israelites quedà
immune d'aquesta plaga. Tot i això, el faraó no cedí.
Les úlceres
Aleshores, Moisès i el seu germà Aaró agafaren sutge
d'uns forns i es presentaren al faraó. Llençaren el sutge cap a l'aire i, en
presència del monarca, aquell fum pestilent s'escampà pel palau provocant
úlceres a totes les persones. Ningú se salvà d'aquella plaga, però l'ànim del
faraó continuava dur com una roca.
La pedregada
Quan tothom
estigué curat de les úlceres, Moisès demanà l'alliberament al faraó i ell es
negà novament. Aleshores, Moisès alçà els braços i començà una pluja torrencial
amb llamps i trons que de seguida es tornà en la pedregada més gran que mai
havien vist a Egipte. El faraó féu cridar Moisès i Aaron i els atorgà la
llibertat. Quan sortien de palau, Moisès aturà la pedregada però, fou llavors
quan uns emissaris del faraó els digueren que havia canviat d'opinió i no els
deixava lliures.
Les llagostes
El faraó els permeté
novament anar al desert a adorar el seu déu, però solament les persones
adultes. Això enfurismà Moisès qui suplicà a Déu una nova plaga; aquest cop les
llagostes assolaren el país i es menjaren tota la collita i tots els cultius
dels canals del Nil. La devastació fou terrible i Egipte quedà totalment
arruïnat. Els sacerdots i consellers del faraó li suplicaren que deixés lliure
el poble israelià però ell s'hi negà.
La foscor
Moisès alçà els braços i estengué una foscor. Ningú no veia absolutament
res i durant tres dies tothom restà a la seva cambra sense poder veure res . Passats els tres dies, el faraó va cridar Moisès i Aaron i els donà un
permís per anar al desert a pregar, aquest cop podien anar-hi totes les
persones del poble d'Israel però no els permetria prendre bestiar per als
sacrificis. Moisès no acceptà la decisió i el faraó l'expulsà del palau sota
pena de mort si tornava a entrar-hi.
La mort dels primogènits
Aquells dies els jueus van
celebrar la seva primera Pasqua tot seguint indicacions de Moisès. El dia
següent de les celebracions, tots els primogènits egipcis, des del primer fill
dels humils esclaus fins al fill del propi faraó, foren ferits miraculosament.
Sortida d'Egipte
El faraó els demanà que
marxessin, atacar el seu fill havia estat un cop massa dur. També ordenà que
se'ls entregués tot l'or i la plata d'Egipte. Fou així com,
l'endemà de bon matí, el poble d'Abraham, Isaac i Jacob prengué totes les seves pertinences,
el seu bestiar i tot l'or i la plata que pogueren agafar dels egipcis i se
n'anaren d'aquell país. Moisès no els dirigí cap
a la terra de Canaan sinó que els portà en direcció al Sinaí,
on ell havia vist l'esbarzer ardent. Van acampar a Sucot i posteriorment a
Etam. Els guiava una columna de núvols durant el dia i una columna de foc
durant la nit.
